Richard Wagner (Leizpig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883), compositor romàntic i creador de l'òpera alemanya. Autor també dels seus propis llibrets, transforma radicalment l'òpera eliminant qualsevol estructura definida (ària, duet, etc.) i buscar el que ell anomena art total. A més, és l'inventor del leitmotiv (música recurrent per a referir-se a un mateix personatge o situació).

Wagner és hereu de la tradició alemanya iniciada per Mozart, continuada per Beethoven, en la seua única òpera Fidelio, i culminada per Weber, autor de El caçador furtiu. A partir d'ells, Wagner pretén edificar una òpera escrita en alemany i amb la idiosincràsia pròpia del poble alemany, molt diferent a l'italià.

Wagner va dedicar més de vint-i-cinc anys de la seua vida a la concepció de la més ambiciosa de les seues obres: el cicle de quatre òperes, un pròleg i tres jornades, que es coneix com la seua Tetralogia o, també, L'anell del nibelung. En estes quatre obres (L'or del Rhin, La Walkíria, Siegfried i El capvespre del déus) tracta de compondre una espècie de mitologia germànica basada en la figura de l'heroi Siegfried. Juntament a esta monumental obra, va compondre altres òperes destacables: L'holandés errant, Tannhäuser, Lohengrin, Tristan und Isolde, Els mestres cantors de Nuremberg o Parsifal.

Wagner va promoure, sota la protecció del rei Lluís II de Baviera, la construcció d'un teatre a la ciutat alemanya de Bayreuth. En este teatre, en el qual des de llavors cada estiu es celebra un festival on es representen únicament obres seues, es seguixen unes normes exigides per ell. Estes normes, com l'obligació, per primera vegada en la història, d'apagar totes les llums del pati de butaques, o situar l'orquestra a la fossa, tenen per objectiu eliminar tots aquells detalls que poden desviar l'atenció de l'auditori del que veritablement importa: l'obra.