Giuseppe Verdi (Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901), compositor italià. Figura indiscutible de l'òpera, és autor d'alguns dels títols més populars del repertori actual, com Rigoletto, La Traviata, Il Trovatore, Aida o Otello. Durant més de 50 anys es va dedicar a compondre òperes. Per això, en les seues obres es distinguix una evolució des dels seus inicis en el bel canto fins a les seues obres romàntiques que van desencadenant cada vegada més en una recerca de realisme i d'estudi psicològic dels protagonistes. Verdi destaca, entre d'altres coses, per dotar de gran protagonisme al cor així com a les veus de baix, baríton i soprano de coloratura.

El seu primer èxit, Nabuccodonosor (1842), en el que narra l'esdevenir de la nació hebrea, es va relacionar immediatament amb la situació política que es vivia a Itàlia. Les seues òperes servien per a exaltar el caràcter nacionalista del poble italià. De fet, el lema “Visca Verdi” era utilitzat per referir-se a “Viva Vittorio Emmanuel Re D’Itàlia”.

Després d'uns quants anys de penúries en els quals es va vore obligat a atendre els capritxos dels empresaris i els cantants i lluitar contra la censura, va aconseguir imposar un estil més personal gràcies als èxits que anaven aconseguint les seues òperes. Els personatges adquirixen un caire més realista. Els personatges bons tenen la seua part roïna i a l'inrevés. Així, Rigoletto és un geperut, faltat de virtuts, que no pertany a la noblesa, però que acaba guanyant-se l'estima del públic per la seua humanitat. Una cosa similar ocorrix en Il trovatore  o en La traviata.

Molts consideren que la maduresa del compositor es percibix en les obres que seguixen a este període. Per exemple, Don Carlo, composta per a la Gran Òpera de París; Aida, composada per l'Òpera del Caire; Otello o Falstaff, estes dos últimes amb llibret d'Arrigo Boito basat en textos de Shakespeare. Algunes d'estes obres no són ben rebudes pel públic o els crítics, que les qualifiquen de massa wagnerianes, crítica que l'autor sempre rebutja.

En els darrers anys, Verdi compon algunes obres no operístiques. Malgrat no ser particularment religiós, va compondre obres litúrgiques, com la missa de Rèquiem i el Te Deum. També va compondre l'Himne de les nacions, que inclou les melodies dels himnes italià, francés i anglés.