Òpera postverista en tres actes del compositor italià Giacomo Puccini amb final realitzat per Franco Alfano, seguint les indicacions que va deixar Puccini abans de morir, i llibret d'Adami i Simoni basat en l'obra teatral de Carlo Gozzi. Estrenada pòstumament en 1926.

Sinopsi: La temible princesa xinesa Turandot imposa una sèrie d'enigmes a tot aquell que vulga casar-se amb ella. Aquell que no supere les proves serà executat. Calaf, fill de Timur, rei exiliat de Mongòlia, es presenta a resoldre els enigmes juntament amb son pare i la seua criada Liù, enlluernat per la bellesa de la princesa. Davant la sorpresa de tots, resol les endevinalles, però la princesa es nega a complir el pacte. Llavors Calaf li concedix una solució: si endevina el seu nom abans de l'alba, la llibera de la seua obligació de casar-se i ell morirà. Turandot promulga un edicte, que ningú dorma, tots els habitants de Pekín han de resoldre l'enigma del nom abans de l'alba. Els ministres detenen Liù i la torturen per aconseguir un nom, però ella es suïcida, per amor a Calaf, abans de revelar la seua identitat. El príncep recrimina a Turandot per la seua duresa però esta acaba per rendir-se davant Calaf i plora per primera vegada. Calaf li revela el seu nom i així posa la seua vida en les seues mans. Quan Turandot convoca a la cort, en presència de l'Emperador, no pot més que dir que el seu nom és Amor. El poble celebra el final feliç.

Fragments famosos

CALAF "Nessun dorma" TURANDOT "In questa regia" LIÙ "Tu che di gel sei cinta"