Es tracta d'un número interpretat per tres, quatre, cinc o sis intèrprets. Normalment en les òperes no solen haver més de sis personatges importants per questions econòmiques (el pressupost seria massa elevat).

Algunes de les òperes més famoses de la història han utilitzat estos números que requerixen una enorme concentració per part dels cantants ja que cada un d'ells pot interpretar una melodia diferent. Un bon exemple és quasi la totalitat del segon acte de La bohème de Puccini. Sovint a estes actuacions se li suma l'orquestra i el cor. En este cas reben el nom de concertant.