És la veu masculina més aguda, i per tant, la que pot cantar les notes més altes. Normalment es capaç de cantar les notes compreses entre el Do₂  i el Do₄ (do de pit). És a dir, les notes que en un teclat de piano es troben entre el segon y el quart Do, començant des de l'esquerra del teclat. La veu de tenor és la que sol interpretar els papers de galant  i d'heroi.

Hi ha quatre tipus de tenors: tenors lleugers (adequat per a partitures que requerixen molta agilitat en els aguts podent arribar a cantar un Re₄), tenors lírics, tenors spinto i tenors dramàtics o wagnerians (ha de tindre una veu més potent, per poder alçar-se per damunt d'una orquestra més nombrosa, i més resistent, per a cantar òperes més llargues; en contraposició se li eliminen les notes més agudes de la partitura).