És la veu femenina més aguda, i per tant, la que pot cantar les notes més altes. Normalment es capaç de cantar les notes compreses entre el Do₃ i el Mi₅. És a dir, les notes que en un teclat de piano es troben entre el tercer Do i el quint Mi, començant des de l'esquerra del teclat.

Hi ha quatre tipus de sopranos: sopranos lleugeres o coloratura (adequada per a partitures que requerixen molta agilitat en els aguts podent arribar a cantar un Fa₅), sopranos líriques, sopranos spinto i sopranos dramàtiques o wagnerianas (ha de tindre una veu més potent, per a poder elevar-se per damunt d'una orquestra més nombrosa, i més resistent, per a cantar òperes més llargues; en contraposició se li eliminen les notes més agudes de la partitura).