Es tracta d'un número en què més que cantar es recita l'acció. Ja que el que es pretén és descriure el que està passant, manca de riquesa instrumental. Inicialment estava acompanyat per un laud, posteriorment per un clavecí i, ja a l'època barroca, s'afegix al clavecí un violoncel. Amb l'aparició de Gluck, a mitjans del segle XVIII, els recitatius s'acompanyen de l'orquestra.

Rossini introduix la scena formada per un recitatiu curt acompanyat per toda l'orquestra, on el personatge explica el perquè d'un sentiment, seguida de l'ària on s'expressa eixe sentiment i, per últim, una cabaletta on es pren una decissió sobre el sentiment anterior. Verdi reduix considerablement la seua extensió i més tard, amb Wagner i els compositors veristes, els recitatius acaben desapareixent, cosa que dóna continuïtat a la música.