Giacomo Puccini (Lucca, 22 de desembre de 1858 – Brusel·les, 29 de novembre de 1924), compositor italià enquadrat inicialment dins del moviment verista (realisme). És un dels pocs compositors d'òpera capaços d'utilitzar brillantment les tècniques operístiques alemanya i italiana. Sovint és considerat com el successor de Verdi.

Puccini, que treballava per a l'editorial Ricordi, és famós per la majoria de les seues òperes (va escriure dotze). El seu primer èxit el va obtenir amb la tercera òpera que va compondre, Manon Lescaut (1893). Esta òpera va ser l'inici de la col·laboració amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, els quals van escriure també els llibrets de les següents tres òperes de Puccini. La Bohème, ambientada al Paris dels artistes bohemis, Tosca, en la que Puccini s'endinsa en el melodrama històric i on ja s'anticipen alguns trets del naixent expressionisme musical i Madama Butterfly, la seua primera òpera exòtica ambientada al Japó de les geishes.

La col·laboració amb Illica i Giacosa va ser certament la més productiva de la carrera artística de Puccini. A Luigi Illica, dramaturg i periodista, li corresponia la tasca d'esbossar el fons i definir la trama, discutint-la amb Puccini, per a acabar amb un text complet. A Giuseppe Giacosa, autor de comèdies d'èxit i professor de literatura, li corresponia el delicat treball de posar en vers el text, mantenint tant els aspectes literaris com els musicals, tasca que realitzava amb gran paciència i sensibilitat poètica.

Després de la I Guerra Mundial va estrenar en Nova York el seu “tríptic” operístic format per Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. La seua última obra, Turandot, en la que s'inclou l'ària més famosa de la història, "Nessun Dorma", va ser acabada per Franco Alfano ja que Puccini va morir deixant-la inconclosa. En esta obra s'aprecia l'evolució de Puccini qui ja ha abandonat els cànons del verisme característics de les seues primeres òperes.