Placido Domingo
José Plácido
Domingo Embil (Madrid,
21 de gener
de 1941),
reconegut recentment como el millor tenor de la història. Destaca per
la seua veu versàtil, que té un to sonor i clar al llarg de tota la seua
tessitura.
A més de cantar, dirigix orquestres. En 2000 va ser nombrat director artístic de
l'Òpera de
Los Ángeles
(California) amés de ser director del Kennedy Center de
Washington.
Destaca, també, per les seues gravacions de sarsuela.
Plácido Domingo
va començar
actuant a Mèxic, on residia. Encara que als seus inicis va actuar com a
baríton,
és en la tessitura de tenor on ha destacat. Va debutar en escena el 12 de maig
de 1959
al teatre Degollado de Guadalajara, Mèxic, com Pascual en Marina.
Li va seguir el paper de Borsa en
Rigoletto,
Padre Confesor en
Diálogos de carmelitas
i altres. Més tard va debutar com a
tenor interpretant a Alfredo (La Traviata)
a la ciutat de Monterrey (1959). Posteriorment,
va seguir interpretant sarsuela amb els seus pares, també cantants professionals.
En
1962
va ser contratat per l'Òpera de Tel Aviv (Israel)
on va començar a llaurar-se la seua fama. Al llarg de la seua extensa carrera ha
interpretat obres als millors teatres d'òpera del món: el Liceu de
Barcelona, el Teatre Real de Madrid, el Covent Garden de Londres, el
Metropolitan de Nova York,
Ha treballat,
entre d'altres directors d'orquestra,
amb
Herbert von Karajan,
Zubin Mehta
o James Levine,
entre altres directors d'orquestra.
Potser siga el més versàtil de tots els tenors vius. El seu repertori és molt
variat i en diferents idiomes: ha cantat en italià, francés, alemà, espanyol,
anglés i rus. I ha interpretat des d'obres de
Mozart
fins les de Wagner, passant per
tot el repertori verdià i verista.
En escena ha
cantat més de noranta papers diferents, i si s'inclouen les gravacions, sobrepassa
les cent vint. A més, continua afegint òperes al seu repertori, como la
recent obra de Franco Alfano,
Cyrano de Bergerac en
al
Metropolitan Opera
i