Òpera verista en dos actes del compositor italià Ruggiero Leoncavallo i llibret d'ell mateix. Estrenada en 1892.

Sinopsi: Abans de començar el primer acte apareix un actor, el Pròleg, que explica que el que a continuació voran els espectadors  no és teatre sinó la realitat mateixa. Una companyia de teatre ambulant arriba al poble de Montalto de Calabria. Canio, el director, ajuda a baixar del carro a la seua dona Nedda mentre un altre actor, Tonio, un pallasso geperut i embobat, enamorat de Nedda, sofrix les burles de Canio i dels pobletans. Canio va a la taverna amb Beppe, altre actor, mentre Tonio intenta seduir Nedda i esta el rebutja de males maneres. Tonio jura venjança. Per això, li conta a Canio que la seua dona planeja escapar-se eixa nit amb Silvio, un pobletà que és el seu amant. Canio amenaça la seua dona demanant-li el nom del seu amant. Però, la funció va a començar  i els actors han de preparar-se per la qual cosa el drama es posposa. Comença la representació i la farsa recorda la traïció de la realitat per la qual cosa, en mig de l'obra, Canio li exigix, de nou, el nom del seu amant. Nedda es nega i és apunyalada. El públic, a excepció de Silvio, troba esplèndida la representació, però aquest que coneix la realitat, tracta de ajudar-la i és també apunyalat. Tornant cap al públic, Canio exclama: "La commedia è finita!" ("La funció ha finalitzat").

Fragments famosos

CANIO "Recitar... Vesti la giubba" INTERMEZZO BEPPE (ARLEQUINO) "Ah! Colombina, il tenero" CANIO, CORO, SILVIO, NEDDA "Suvvia, cosi terribile"