Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburgo, Àustria, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791), compositor d'òperes i, en general, de diferents gèneres de música clàssica. Malgrat que va morir molt jove (35 anys), ens ha deixat una obra molt important que inclou tots els gèneres musicals de la seua època. Des de edat primerenca va destacar com un virtuós del violí i del piano per la qual cosa son pare, també músic, va decidir formar-lo per treballar com músic de la cort. Es va mostrar sempre com un gran teòric i innovador de la composició musical i el va caracteritzar el seu extremat perfeccionisme unit a una infatigable capacitat de treball.

Mozart va cultivar tant l'òpera seriosa com la bufa. Va començar escrivint òperes seguint el model italià, però a partir de 1781 amb Idumeneo, re di Creta, introduix elements renovadors en el gènere, acollint-se a la reforma iniciada per Gluck (reducció de l'extensió de les àries, recitatius acompanyats de l'orquestra, reducció de les exhibicions vocals, etc.). És a partir d'ací, ja amb un segell personal definit, quan estrena les seues òperes més famoses: El rapto en el serrallo, Les bodes de Fígaro, Don Giovanni o Così fan tutte. Estes tres últimes obres, de caràcter còmic, les escriu amb Da Ponte com llibretista. Tan sols un par de mesos abans de morir va composar La flauta màgica, una òpera còmica en alemany (singspiel)  en la qual creava un món de fantasia destinat a fer propaganda de la maçoneria (a la que pertanyia Mozart).

Les òperes que Mozart ens ha deixat constituixen el primer indici del que hui en dia coneguem com repertori. Fins eixe moment les òperes s'estrenaven i es representaven durant un temps després del qual ja no tornaven als escenaris. Les òperes de Mozart són les primeres que tornen a mostrar-se posteriorment a la seua estrena.