Montserrat Caballe

Montserrat Caballé Folc (Barcelona, 12 d'abril de 1933), soprano lírica. Promte es trasllada a Basilea per ampliar estudis. En la companyia del Teatre Municipal de Basilea debuta, en 1956, interpretant la Primera Dama de La flauta màgica (Mozart) i continua amb papers com Mimí en La Bohème o altres òperes de Puccini, Verdi o Strauss. És contractada per lpera de Bremen per a la temporada de 1960-1961, on s'especialitza en els papers del bel canto. En 1962 torna a Barcelona i debuta al Liceu el 7 de gener, amb Arabella de Richard Strauss.

El primer èxit internacional de Caballé va tindre lloc el 20 d'abril de 1965, quan substituix a Marilyn Horne, qui indisposada no pot cantar en la versió en concert de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seua interpretació causa sensació i la fa famosa en el món de lpera. Un periòdic novaiorqués va titular al dia següent: “Callas + Tebaldi = Caballé”. Després, eixe mateix any, debuta al Festival de Glyndebourne i a lpera del Metropolitan amb el personatge de Marguerite en el Faust de Gounod. En 1972 debuta a La Scala de Milà amb Norma de Bellini y amb Violetta al Royal Opera House de Londres. En 1980, va interpretar Semiramide de Rossini en el Festival d'Aix-en-Provence, dirigida per Jesús López Cobos.

Montserrat Caballé canta més de huitanta personatges operístics, que van des de lpera barroca fins a Verdi, Wagner, Puccini, i Richard Strauss. Ha cantat rols tan diferents com Norma, Salomé, Violeta, la Marschallin, Semiramide o Isolda, amplitud de repertori reflectit en les seues moltes gravacions. També interpreta cançons populars espanyoles. La seua incursió en la música rock la va fer juntament al cantant i compositor Freddie Mercury a Barcelona, que es va convertir en l'himne dels Jocs Olímpics de 1992.

La seua veu és notable per la seua puresa, control i potència. És menys admirada pels seus instints dramàtics i per la seua destresa interpretativa, que per la seua excel·lent tècnica, matisació vocal i els seus exquisits pianisimos. És reconeguda per la tècnica vocal i les interpretacions del repertori bel cantístic.