És la veu femenina mitjana. És capaç de cantar notes agudes, però no tan altes com a les que arriba una soprano (l'interval de notes que pot cantar es desplaça dos o tres notes cap la zona greu), i notes greus, però no tan baixes com les que pot arribar una contralt. Normalment és capaç de cantar les notes compreses entre el Sol₂ i el La₄.

    Un tipus particular és la mezzosoprano de coloratura, típica de les òperes de Rossini. Es tracta d'una veu de poca potència però gran agilitat que li permitix realitzar amb garanties certes agilitats vocals. Seria en certs aspectes semblant a la soprano lleugera, per la seua agilitat vocal, però no té els seus aguts. 

Fragments famosos

"L'amour est un oiseau rébelle" de Carmen (Bizet) "Una voce poco fa" d'El barber de Sevilla (Rossini) Canción morisca de la princesa d'Èboli de Don Carlo (Verdi)