Josep (José) Carreras i Coll, (Barcelona, 5 de desembre de 1946), tenor líric català. Va demostrar les seues aptituds musicals des de xiquet. A l'edat de huit anys va realitzar la seua primera actuació en públic al cantar “La donna e Mobile” en Radio Nacional d'Espanya. Als onze anys va aparéixer per primera vegada al Liceu barcelonés com un jove tenor en el paper de Trujamán (narrador) de l'òpera de Manuel de Falla El retablo de Maese Pedro i en un xicotet paper al segon acte de La Bohème.

Va debutar en 1970 a Barcelona en el paper de Flavio de l'òpera Norma (Bellini) i, posteriorment, com Ismael en Nabucco (Verdi) cridant l'atenció de la soprano Montserrat Caballé que protagonitzava l'obra. Caballé el va convidar a cantar en la producció Lucrezia Borgia, el primer gran èxit de Carreras. Va tornar a cantar amb Caballé en 1971 interpretant Maria Stuarda a Londres. Eixe mateix any guanya el primer premi del concurs Verdi de Parma (Italia).

En 1972 va debutar als Estats Units en el paper de Pinkerton de Madame Butterfly. En 1973 va debutar a Londres, i en 1974 a Viena interpretant La Traviata. Als 28 anys, Carreras havia cantat ja 24 òperes diferents. En 1978 va interpretar Don Carlo en el Festival de Salzburgo, sota la direcció de Karajan. Des d'eixe moment, Carreras és considerat com un dels millors tenors de l'escena actual, destacant per les seues interpretacions en òperes de Verdi i de Puccini.

En 1986 debuta com actor interpretant al tenor Julián Gayarre en la película Romanza final (Gayarre) dirigida per José María Forqué. En 1987, quan es trobava en el punt més alt de la seua carrera, li fou diagnosticada una leucèmia i els metges li van donar poques possibilitats de sobreviure. Després de durs tractaments que inclogueren radioteràpia i quimioteràpia i un autotransplant de medul·la, Carreras pogué reanudar la seua trajectòria artística. Posteriorment ha realitzat nombrosos concerts benèfics, en solitari, o junt a Domingo i Pavarotti, Els tres tenors.