A Italia, el Romanticisme va anar evolucionant cap al verisme (“el que és real”). El mateix Verdi, en la seua llarga carrera artística, va començar fent bel cant, influït per Rossini, es va integrar després en les idees romàntiques de Bellini i Donizetti per a, finalment, anar deixant de banda els aspectes més idealistes del Romanticisme i creant situacions cada vegada més realistes. Ja no interessa l'Edat Mitjana sinó l'època actual amb els seus problemes reals. Esta busca de la realitat iniciada per Verdi culmina, a finals del segle XIX, en les obres de Mascagni, Leoncavallo i Puccini.
En el verisme l'orquestra creix per a
realçar el dramatisme, les àries s'integren en la música de manera que, tot i
que encara són reconeixibles, no tenen un principi o un final clarament
delimitat (el cantant deixa de cantar però la música continua avançant repetint
la melodia que abans s'estava cantant). Desapareix definitivament la cabaletta i
les estructures com la scena. S'elimina, també, l'obertura per estar situada
massa prompte i s'introduix l'intermezzo utilitzat per a afegir encara més
tensió, com a preparació per al moment final que està a punt d'arribar. El cant
ha de ser coherent amb el dramatisme de l'acció per la qual cosa desapareix qualsevol
ornamentació. Per a expressar este dramatisme es tendix a un cant emés amb força,
que avança progressivament cap a un clímax final que sol ser un agut (un crit a la
fi d'una ària, d'un duet o a la fi de l'obra). Es necessiten, per tant,
veus de gran potencia, que s'imposen a una gran orquestra i que proporcionen
dramatisme a la situació.
La passió amorosa, causa de
destrucció personal, s'expressa d'una manera encara més violenta que en el
Romanticisme. El verisme gaudix exhibint el més baix del ser humà, la pobresa,
l'odi, la traició o la misèria material i espiritual de persones reals (ja no
reflectixen històries de prínceps o herois). Òperes veristes importants són:
Cavalleria rusticana de Mascagni, Pagliacci de Leoncavallo, Andrea Chénier de
Giordano o La boheme i Tosca de Puccini.