Veu masculina que consistix en l'emissió d'un falset per poder cantar els papers que originàriament havien sigut compostos per als castrati. Esta veu apareix a partir de 1950 per a recuperar els papers escrits, principalment, durant l'època barroca i que des de l'eliminació dels castrati havien sigut cantats per sopranos.

Originàriament els castrati eren xiquets sotmesos a una operació (no s'extirpava el penis) que consistia a tallar la unió interna entre els testicles i la resta del cos de manera que es frenava la majoria dels canvis que tenien lloc durant la pubertat com l'aparició de borrissol corporal i, principalment, el canvi de veu. Per tant, durant toda la seua vida, mantenien la veu de xiquet que els permitia realitzar extraordinaris aguts.

Fragments famosos

"Ombra mai fu" de Xerxes (Haendel) "Lascia piu chianga" de Rinaldo (Haendel)