Fins l'època barroca (fins mitjans del segle XVIII) una cavatina era una arieta curta, realitzada a partir d'un dels temes musicals d'una ària i que no seguia l'esquema, excessivament llarg, establert per a l'època, és a dir, l'ària da capo formada per una primera part alegre, una segona més lenta i una última, repetició de la primera, en la qual els cantants tenien llibertat per a incloure ornamentacions al seu gust.

Com normalment esta era la primera peça musical que interpretava un cantant, a partir de 1800, amb la desaparició de les àries da capo i fins a les òperes verdianes, la paraula cavatina s'associa a la primera ària amb què es presenta un cantant.

Cavatines famoses

"Regnava nel silenzio" de Lucia di Lamermoor (Donizetti) "Largo al factorum" del barber de Sevilla "Ah, mes amis" de La filla del regiment (Donizetti)