És una veu masculina mitjana. És capaç de cantar notes agudes, però no tan altes com a les que arriba un tenor (l'interval de notes que pot cantar es desplaça dos o tres notes cap a la zona greu), i notes greus, però no tan baixes com les que pot arrivar un baix. Normalment és capaç de cantar les notes compreses entre el Sol₂ i el La bemol₄. Sol associar-se a personatges masculins violents o amb forta personalitat.

La veu de baríton apareix, per primera vegada, en les òperes de Mozart, encara que al principi únicament s'utilitza en les òperes "bufes", és a dir, les òperes còmiques. Amb l'arrivada del Romanticisme, el baríton comença a prendre protagonisme ja a l'òpera seriosa i serà amb Verdi quan arribe el paper protagonista d'òperes com Rigoletto.