És la veu masculina més greu, la que és capaç de cantar les notes més baixes. Normalment, es tracta de les notes que estan situades entre el Fa₁ i el Mi₃. És a dir, les notes que en un teclat de piano es troben entre el primer Fa i el tercer Mi, començant des de l'esquerra del teclat.

El baix adquirix especial relevància en algunes de les més importants òperes ruses, procedent de la tradició del cant eclesiàstic ortodox. També ha destacat al llarg de la història de l'òpera el baix còmic, personatge utilitzat a l'òpera bufa italiana (Rossini o Donizetti, entre d'altres). A més existixen certs papers, com el de Sarastro en La flauta màgica (Mozart) escrits per a baixs profunds.